Retrat d'Ambroise Tardieu (1805) (1805) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 abril 1766 Fife (Escòcia) |
Mort | 3 novembre 1832 (66 anys) Fife (Escòcia) |
Residència | Escòcia |
Formació | Universitat de St Andrews Universitat d'Edimburg |
Es coneix per | Cub de Leslie |
Activitat | |
Ocupació | Matemàtiques Física |
Organització | Universitat d'Edimburg |
Professors | John Playfair |
Influències | |
Influències en | |
Premis | |
|
John Leslie (1766-1832) fou un físic i matemàtic escocès. Fill d'un fuster i ebenista de Fife, Leslie va estudiar a les universitats de St Andrews i Edimburg,[1] sota els professors Nicolas Vilant i John West a la primera i John Playfair a la segona.[2]
Durant uns anys va fer de tutor privat de famílies aristocràtiques com els Randolph o els Wedgwood, havent-se de desplaçar, fins i tot, a Virginia (Estats Units).[3]
El 1804 va publicar An experimental inquiry into the Nature and Propagation of Head, llibre pel que va ser considerat un seguidor de David Hume. Malgrat això i les acusacions d'ateisme, l'any següent va aconseguir, de forma molt controvertida, la càtedra de matemàtiques de la universitat d'Edimburg.[1] En aquesta universitat va ser professor de Thomas Carlyle a qui inspiraria els seus mètodes pedagògics.
El 1819, en morir Playfair, va passar a ocupar la càtedra de filosofia natural. Durant els seus anys a Edimburg va ser un exponent notable del mètode de Laplace i Joseph Louis Lagrange (poc conegut a la Gran Bretanya), aplicant-lo a tota mena de problemes físics com la forma de la Terra, la geodèsia, la refracció atmosfèrica, les propietats termodinàmiques, etc.[4]